Inicio > Mis eListas > paraguainee > Mensajes

 Índice de Mensajes 
 Mensajes 781 al 800 
AsuntoAutor
CONFERENCIA INTERN Perla Al
Mauro-gui peëme Perla Al
DEIA: Las ikastola Joan Mol
EL PERIÓDICO DE CA Joan Mol
¡ESCRIBIR EN GUARA Joan Mol
El ataque constant Joan Mol
blog "Avañe'ê" Adriana
Ivonne Lugo. Una e Joan Mol
Re: Ivonne Lugo. U ivonne l
Cine y catalán y g Joan Mol
A Mesa pola Normal Perla Al
Para info: Diccion Alberto
Estimad@s amig@s, ivonne l
DEIA www.Iktb.tv Joan Mol
Guaraní - idioma n Andrew N
=?utf-8?Q?RE:__Gu? =?utf-8?
Marandu =?utf-8?
UH: Villagra Marsa Perla Al
RE: Guaraní - idio Andrew N
VOLUNTARIOS POR LA Joan Mol
 << 20 ant. | 20 sig. >>
 
Paraguái ñe'ê
Página principal    Mensajes | Enviar Mensaje | Ficheros | Datos | Encuestas | Eventos | Mis Preferencias

Mostrando mensaje 786     < Anterior | Siguiente >
Responder a este mensaje
Asunto:[paraguainee] El ataque constante (y la defensa constante por sus hablantes) al catalán, a las lengaus minorizadas, por el ca stellano y "Castilla" en Europa.
Fecha:Martes, 3 de Marzo, 2009  07:28:30 (+0100)
Autor:Joan Moles i Carrera <moles.joan @.....com>

3/3/2009 Edición Impresa ADVERTENCIA ANTE UNA POSIBLE SENTENCIA DESFAVORABLE A LA CARTA AUTONÓMICA

Montilla avisa al Tribunal Constitucional [en Madrid] de que recortar el catalán es arriesgar la convivencia

  1. • Cree que si el fallo del Estatut altera el modelo lingüístico existirá un riesgo de "fractura social"
  2. • Asegura que el país no permitirá el enfrentamiento que están alentando diferentes medios y partidos
 Montilla y el presidente del IEC, Salvador Giner, ayer en la Casa de la Convalescència de Barcelona. Foto:  SANTIAGO BARTOLOMÉ
Montilla y el presidente del IEC, Salvador Giner, ayer en la Casa de la Convalescència de Barcelona. Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ
NEUS TOMÀS
BARCELONA

Aunque todavía se desconoce qué dirá la sentencia del Estatut, el president de la Generalitat, José Montilla, advirtió ayer al Tribunal Constitucional de las consecuencias que tendría que su fallo recortase el actual modelo lingüístico. El texto vigente consagra por primera vez la obligación de conocer el catalán y este principio es uno de los que el PP ha recurrido ante el alto tribunal. "Creo que es mi deber como president de la Generalitat recordar que una hipotética desautorización constitucional del modelo lingüístico que ha funcionado durante 25 años sería también una descualificación del modelo de convivencia que la sociedad catalana se ha dado a si misma, de manera prácticamente unánime", advirtió ayer durante una conferencia pronunciada en el Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Montilla, tras hacer una combativa defensa del actual modelo lingüístico, recordó que la obligación de todas las instituciones, incluido el Constitucional, es la de "preservar la convivencia" y que, por lo tanto, este tribunal no puede prestarse a lo que definió como "juegos peligrosos". Tampoco, añadió, puede ceder ante intereses partidarios ni dejarse llevar por "bajas pasiones" que comporten un riesgo de "fractura social".

"TRIBUNAS MEDIÁTICAS"
Sin dar nombres, se refirió a los medios de comunicación y partidos políticos que, "de forma obstinada", llevan mucho tiempo intentando forzar una confrontación lingüística. Aunque no los citó, los asistentes entendieron perfectamente que era una velada alusión sobre todo a El Mundo, la COPE y al PP y Ciutadans.
Es lo que el president definió como las "tribunas mediáticas", que se han dedicado a recuperar "la versión más rancia del anticatalanismo", con la excusa de un supuesto conflicto lingüístico. Y lo han hecho según los intereses políticos que más convenían a la derecha. Cuando el PP gobernaba y necesitó los votos de CiU, se olvidó del catalán. Era la época en que el entonces presidente José María Aznar presumía de hablarlo en la intimidad y la derecha mediática elegía a Jordi Pujol como español del año. Con la llegada del primer tripartito y ahora con el segundo, la campaña contra el modelo lingüístico se ha reactivado.
En todo caso, a partidos y medios interesados en denunciar las maldades del actual modelo, les aseguró que Catalunya no aceptará "de ninguna manera" que se le imponga, desde fuera, un enfrentamiento por la lengua. "Con la convivencia civil, con la lengua, no se puede jugar", avisó, antes de recordar que Catalunya hasta ahora ha conseguido evitar la "guerra" lingüística.
"En 1980 o 1985 nadie podía pensar que, 25 años más tarde, sufriríamos una campaña indigna e hipócrita como la que hemos sufrido, con nuevos manifiestos en defensa de supuestos ataques a la lengua castellana", proclamó.

ÉXITOS Y RETOS
Montilla elogió el proceso de normalización lingüística impulsado por los sucesivos gobiernos de Pujol, que, para ello, siempre contó con el apoyo de los socialistas catalanes. Destacó como principales hitos la inmersión lingüística en la escuela --"uno de los grandes éxitos de la Catalunya actual"--, porque ha permitido garantizar la transmisión y pervivencia de la lengua, y la creación de los medios de comunicación audiovisuales en catalán, que han servido para impulsar un mercado propio y una cultura contemporánea. El president recordó que gran parte del éxito del modelo se debe a que quedó fuera de la confrontación partidista. Y aprovechó para reclamar un consenso similar para la ley de educación que se está tramitando en el Parlament y que todavía se está negociando con los socios de Iniciativa y con el grupo de CiU.
Cara al futuro, Montilla fijó los retos que, de cumplirse, permitirán al catalán persistir sin problemas. El primero, su capacidad para ser un referente de identidad. También la destreza para conseguir que los inmigrantes lo adopten como lengua de comunicación cotidiana. Y, finalmente, otro de los objetivos es que los jóvenes vean el catalán como un idioma atractivo y no solo como una asignatura obligatoria

 
 
 
3/3/2009 Edición Impresa ADVERTÈNCIA DAVANT UNA POSSIBLE RESOLUCIÓ DESFAVORABLE A LA CARTA AUTONÒMICA

Montilla avisa el TC que retallar el català és arriscar la convivència

  1. • Creu que si la sentència de l'Estatut altera el model lingüístic hi haurà risc de "fractura social"
  2. • Assegura que el país no permetrà l'enfrontament que estan avivant diferents mitjans i partits
 Montilla i el president de l'IEC, Salvador Giner, ahir a la Casa de la Convalescència de Barcelona. Foto:  SANTIAGO BARTOLOMÉ
Montilla i el president de l'IEC, Salvador Giner, ahir a la Casa de la Convalescència de Barcelona. Foto: SANTIAGO BARTOLOMÉ

 

NEUS TOMÀS
BARCELONA

Tot i que encara es desconeix què dirà la sentència de l'Estatut, el president de la Generalitat, José Montilla, va advertir ahir el Tribunal Constitucional de les conseqüències que tindria que la seva sentència retallés l'actual model lingüístic. El text vigent consagra per primera vegada l'obligació de conèixer la llengua catalana i aquest principi és un dels que el Partit Popular ha recorregut davant l'alt tribunal. "Crec que és el meu deure com a president de la Generalitat recordar que una hipotètica desautorització constitucional del model lingüístic que ha funcionat durant 25 anys també seria una desqualificació del model de convivència que la societat catalana s'ha donat a si mateixa, de manera pràcticament unànime", va advertir ahir durant una conferència pronunciada a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Montilla, després de fer una combativa defensa de l'actual model lingüístic, va recordar que l'obligació de totes les institucions, inclòs el Tribunal Constitucional, és la de "preservar la convivència" i que, per tant, aquest tribunal no es pot prestar al que va definir com a "jocs perillosos". I va afegir que tampoc pot cedir davant interessos partidaris ni deixar-se portar per "baixes passions" que comportin un risc de "fractura social".

"TRIBUNES MEDIÀTIQUES"
Sense donar noms, es va referir als mitjans de comunicació i als partits polítics que, "de manera obstinada", fa molt temps que intenten forçar una confrontació lingüística. Tot i que no els va citar, els assistents van entendre perfectament que era una al.lusió velada sobretot a El Mundo i la COPE, i el PP i Ciutadans.
És el que el president va definir com les "tribunes mediàtiques", que s'han dedicat a recuperar "la versió més rància de l'anticatalanisme", amb l'excusa d'un suposat conflicte lingüístic. I ho han fet segons els interessos polítics que més convenien a la dreta. Quan el Partit Popular governava i va necessitar els vots de CiU, es va oblidar del català. Era l'època en què el llavors president José María Aznar presumia de parlar-lo en la intimitat i la dreta mediàtica elegia Jordi Pujol com a espanyol de l'any. Amb l'arribada del primer tripartit, i ara amb el segon, la campanya contra el model lin- güístic s'ha reactivat.
En tot cas, tant als partits com als mitjans de comunicació interessats a denunciar les maldats del model actual, els va assegurar que Catalunya no acceptarà "de cap manera" que se li imposi, des de fora, un enfrontament per la llengua. "Amb la convivència civil, amb la llengua, no s'hi pot jugar", va avisar, abans de recordar que Catalunya fins a aquest moment ha aconseguit evitar la "guerra" lingüística.
"El 1980 o el 1985 ningú podia pensar que, 25 anys més tard, patiríem una campanya indigna i hi- pòcrita com la que hem patit, amb nous manifiestos en defensa de suposats atacs a la llengua castellana", va proclamar.

ÈXITS I REPTES
Montilla va elogiar el procés de normalització lingüística impulsat pels successius governs de Pujol, que, per portar-lo a terme, sempre va comptar amb el suport dels socialistes catalans. Va destacar com a principals fites la immersió lingüística a l'escola --"un dels grans èxits de la Catalunya actual"--, perquè ha permès garantir la transmissió i la pervivència de la llengua, i la creació dels mitjans de comunicació audiovisuals en català, que han servit per impulsar un mercat propi i una cultura contemporània. El president va recordar que gran part de l'èxit del model és perquè va quedar fora de la confrontació partidista. I va aprofitar per reclamar un consens similar per a la llei d'educació que s'està tramitant al Parlament i que encara s'està negociant amb els socis d'Iniciativa i el grup de CiU.
De cara al futur, Montilla va fixar els reptes que, si es compleixen, permetran a la llengua catalana persistir sense problemes. El primer, la capacitat per ser un referent d'identitat. També l'habilitat per aconseguir que els immigrants l'adoptin com a llengua de comunicació quotidiana. I, finalment, un altre dels objectius és que els joves vegin el català com un idioma atractiu i no només com una assignatura obligatòria