Inicio > Mis eListas > aulainf > Mensajes

 Índice de Mensajes 
 Mensajes 17850 al 17869 
AsuntoAutor
ordinadors sense c Pep Riba
Re: =?iso-8859-1 ? Nuria =?
Zn (xtec)" <jllore Joan (xt
prova d'enviament Miguel A
La UOC facilitarÓ Miguel A
Configurar xarxa l Joan Can
es una proba Pep Riba
formacio AJAX + PH Jordi Ro
Re: formacio AJAX Artur Gu
cables escola95
FIREFOX I DESC└RRE JosÚ A.
RE: SOS: Implantac Joan (xt
RE: Configurar xar Joan Tor
Analfabetització i Dr. Joan
Re: cables Nuria =?
Per quŔ és millor Dr. Joan
Servidor d'FTP djordan
El final de W98 Dr. Joan
CompetŔncies bÓsiq Joan Bla
Re: CompetŔncies b Joan Sed
 << 20 ant. | 20 sig. >>
 
AULAINF
Pßgina principal    Mensajes | Enviar Mensaje | Ficheros | Datos | Encuestas | Eventos | Mis Preferencias

Mostrando mensaje 17880     < Anterior | Siguiente >
Responder a este mensaje
Asunto:[aulainf] Analfabetització informÓtica
Fecha:Viernes, 7 de Julio, 2006  20:56:40 (+0200)
Autor:Dr. Joan de Gracia <jdegra25 @.....es>

-----BEGIN PGP SIGNED MESSAGE-----
Hash: SHA1

Hola,

En Paco Riviere, a la llista de distribució del DiM ens ha fet arribar
aquesta pÓgina:

http://www.vcubells.net/documents/analfabets.html

Joan de Gracia


    Analfabetització informÓtica


    o per quŔ els programes propietaris fomenten l'analfabetització?


    Beatriz Busaniche busaniche@...


      Amb aportacions de Diego Saravia dsa@...
      <mailto:dsa@...>


        Aquest document pot ser utilitzat per qualsevol sota els
        termes de la FDL <http://www.gnu.org/copyleft/fdl.html>;
        S'accepten suggerŔncies, crítiques, aportacions i opinions.

    *

      Introducció

    *

      QuŔ entenem per alfabetització?

    *

      Contingut i estructura

    *

      El futur en el jardí d'infants

    *

      Perspectives i propostes


    Introducció

En els inicis del segle XXI, resulta comú escoltar afirmacions que
indiquen que no utilitzar o no tenir accés a les noves tecnologies
d'informació i comunicació constitueix una nova forma d'analfabetisme,
l'analfabetisme informÓtic. S'afirma que qui no sap manejar un
ordinador és un analfabet digital. Anem a realitzar una anÓlisi
crítica d'aquesta qŘestió.

Sembla indispensable reduir la denominada ?bretxa digital? per a aix˛
es destinen quantitats de recursos i es realitzen reunions a nivell
internacional per a palĚliar la diferŔncia entre els ?connectats? i
els ?no connectats?. Tot aix˛, sense atendre que la bretxa digital és
subsidiÓria i conseqŘŔncia directa de les bretxes socials bÓsiques, la
pobresa, la fam, la marginalitat, l'analfabetisme, la misŔria. Dur
computadores a les zones menys desenvolupades no fa més que
informatitzar la pobresa mentre canalitza fons de cooperació i
inversió internacional o endeuta als mateixos pa´sos que es pretén
fomentar per a sostenir el minvant negoci de les empreses de
telecomunicacions i les corporacions de tecnologies.

Enfront d'aquests fets que estan donant lloc a nombrosos programes
d'accés a les TICs, de connectivitat i d'educació informÓtica tant en
escoles com en institucions intermŔdies, es torna necessari preguntar
quŔ entenem per alfabetització i quin és l'alfabetització informÓtica
que volem. Poc es parla del programari com llenguatge cultural de la
nostra era i molt menys sobre la necessitat d'aprendre i apropiar-se
d'aquest llenguatge com única forma d'acció participativa en l'era de
la informació. Si no assumim aix˛ i actuem en conseqŘŔncia, l'única
cosa que farem serÓ generar un enorme i major exŔrcit d'analfabets
futurs.

Partim del sup˛sit que existeixen almenys dues formes d'assumir la
relació amb les tecnologies:

    *

      La *de consumidors passius*, que redueix a la persona a un accés
      a la tecnologia en condicions ?receptor passiu? o amb escassa
      participació sempre enquadrada en un format donat i
      immodificable (rÓdio ? televisió ? computadores usades com
      mÓquines d'escriure).

    *

      La de *ciutadans i ciutadanes*, persones capaces de crear i
      compartir coneixement en la xarxa, que utilitzen les TICs per a
      crear i construir cultures i noves societats. Ciutadans i
      ciutadanes capaces de crear una xarxa amb múltiples nodes de
      difusió i que poden construir sistemes d'informació perquŔ
      comprenen, parlen i posen en prÓctica la llengua informÓtica.
      Aquests ciutadans usen la computadora com centre i gestió de
      comunicació.

Existeixen poderosos interessos que pretenen marginar a enormes
segments de la població del món a mers consumidors. La nostra visió
pretén impulsar un món virtual distint, basat en la llibertat i
l'accés de ple dret. Res d'aix˛ és possible sense una ciutadania
alfabetitzada, capaš de crear comunitats i xarxes com internet,
compartir i alliberar el coneixement.

La hip˛tesi d'aquest treball és que *educar amb programari propietari
fomenta l'analfabetització informÓtica.* Aquesta aparent contradicció
amb la majoria dels programes d'alfabetització que coneixem a nivell
local i global postula la idea que mentre més programari propietari[1]
<file:///mnt/windows/projectes/web/opinio/analfabets.html#un> usem,
formarem més persones incapaces de superar els desafiaments d'un jardí
d'infants.

Vegem per quŔ...


    QuŔ entenem per alfabetització?

Estem en el denominat ?decenni de l'alfabetització (2003-2013)?
proclamat per Nacions Unides. Anys aquests de fonamental importÓncia
en els quals s'estÓ plantejant una preocupació generalitzada. La
Declaració Universal dels Drets Humans, en el seu article 26, reconeix
i proclama el dret a l'educació que deu ser gratu´ta almenys en la
instrucció elemental i fonamental.

Per˛ aquesta declaració que les nacions del món han proclamat estÓ
lluny d'aconseguir els seus objectius de ?Educació per a tots i
totes?. Sense anar més lluny, arriba a revisar les dades de la Unesco
que indiquen que en el món hi ha 860 milions d'adults analfabets i més
de 100 milions de nens i nenes que no tenen accés a l'escola.
L'objectiu de l'educació per a tots i totes és un imperatiu que si bé
estÓ acceptat en els papers a nivell global, difícilment troba
correlació en les polítiques locals dels pa´sos en vies de
desenvolupament.

Segons la mateixa Unesco, l'alfabetització va molt més allÓ de les
capacitats de llegir i escriure. L'alfabetització implica saber
comunicar-se en societat, generar i mantenir prÓctiques i relacions
socials, comprendre el llenguatge i la cultura. En línies generals, es
considera que una persona estÓ ?alfabetitzada? no només quan aprŔn a
llegir, sinó també quan té capacitat de comunicació escrita i pot
utilitzar tot el potencial de les eines de comunicació essencials per
a la seva interacció en la societat.

Només qui no estan realment alfabetitzats comprenen la magnitud de
l'exclusió. Quan la comunicació es basa solament en la interpretació
d'imatges, sense tenir la capacitat de llegir i escriure, queda de
manifest que la igualtat de drets postulada en la declaració universal
dels drets humans estÓ molt lluny de ser una realitat per a tots i totes.

Analitzar les bases conceptuals de l'alfabetització ens permet afirmar
que una persona que només es comunica a través de simbologia
iconogrÓfica no estÓ realment alfabetitzada.

L'accés actiu a la cultura implica no només observar sinó participar.
Fem un paralĚlelisme amb la música. Seure's a escoltar música només
fomenta el nostre rol passiu enfront de l'art, el rol de qui
?escolta?. És com aprendre a llegir, per˛ no saber escriure, l'art de
la música no té gens a veure amb la passivitat. Per a ser actiu
participant de la música fa falta entendre la seva l˛gica fins i tot
des d'una perspectiva matemÓtica. La recepció passiva és una mínima
faceta de l'accés als sons. Un involucrament actiu hauria d'incloure
no només l'enteniment de la l˛gica sinó la capacitat de manipular,
modificar i fer música.

Una cosa similar ocorre amb la informÓtica. Encara que aplicat a
aquest camp, el rol de passivitat és encara més problemÓtic.

La música com la informÓtica es basa en llenguatges/codi que és
necessari dominar per a comprendre-la plenament. Així com la llengua,
tant la música com la informÓtica es construeixen en forma de textos
que s'interpreten de diferents formes.

En música, el text s'escriu sobre partitures, es constitueix amb
indicacions d'harmonia i ritme que combinats i després interpretats
generen els sons. Els músics necessiten comprendre aquests ?textos?
per a interpretar-los i per a escriure'ls. En canvi, en computació,
els humans no necessiten llegir el codi informÓtic per a executar-lo,
ja que són textos escrits perquŔ els interpretin mÓquines, no humans.
Les mÓquines els interpreten per nosaltres. I aquí és on es pot dur
avant el parany. AllÓ és on es confon l'execució amb el text. I és
allÓ on s'amaga la tramposa idea que els ?usuaris bÓsics? no
necessiten accés al codi font dels programes i per tant tampoc
necessitarien llegir i escriure gens sobre aquests textos.

Aix˛, sense cap dubte és una falĚlÓcia que serveix per a justificar
l'*analfabetització informacional. *


    Contingut i estructura

Estaria de més tornar a citar la frase de Marshall Mc. Luhan que ?el
mitjÓ és el missatge?, per˛ sense cap dubte és tan precisa i potent
que val la pena recuperar-la una vegada més. La separació de
?contingut? i ?estructura? de la informació no fa més que negar
aquesta afirmació tan usada en multiplicitat de textos. Si el mitjÓ és
el missatge, el suport i el contingut de la informació no deurien
separar-se tan fÓcilment.

No obstant aix˛, la majoria dels plans d'una mal denominada
?/alfabetització informÓtica?/ apunten a ensenyar l'ús d'eines
predeterminades i desenvolupades per alguna empresa, gairebé sempre
multinacionals del programari, per a generar ?continguts? de diferents
temÓtiques. Es parla molt sobre l'ús pedag˛gic dels weblogs per
exemple i s'ensenya a utilitzar processadors de text, fulls de cÓlcul,
programes de dibuix, de manipulació d'imatges i altres.

Tots aquests programes serveixen per a ?editar contingut?, per˛ gens
es diu sobre els límits que aquests programes porten. Parlar de
?contingut? ens obliga a pensar en una forma d'omplir algun ?format?
prestablit, segurament fixat per un altre, independent de qui estÓ
treballant sobre el contingut. El ?contingudista? no té cap
possibilitat d'interactuar amb l'eina més que amb les funcions
predeterminades en el disseny de la mateixa. El ?contingudista? només
omple un espai prearmat. El ?contingudista? estÓ captiu de l'eina i
deu adaptar-se a ella.

Un programa d'alfabetització que només apunti al contingut no fa més
que generar ?reomplidors d'espais en blanc? que uns altres han
dissenyat per ells, persones limitades a crear i/o llegir el que
l'estructura els permet i autoritza, i absolutament res més. Treballar
amb programes propietaris ens redueix al rol de simples
?contingudistas? segons formes prearmades per un tercer.

Sense accés al codi font no hi ha educació informÓtica possible sinó
només formació de persones incapaces de conŔixer en profunditat els
programes informÓtics, que seran administradors i consumidors de
desenvolupaments aliens.


    El futur en el jardí d'infants

Existeixen nombrosos llenguatges en el món, llenguatges per a escriure
música, llenguatges per a escriure hist˛ries, llenguatges per a
escriure programes informÓtics. Només el coneixement d'aquests
llenguatges ens permet un accés actiu i participatiu a aquestes
diferents Órees i prÓctiques.

No obstant aix˛, els programes de pseudo alfabetització informÓtica
pretenen ?facilitar? l'accés de tal manera que les persones no hagin
d'interactuar amb aquest codi ni molestar-se a aprendre aquest
llenguatge que sembla vedat a uns pocs.

Aix˛ és igual que ensenyar jocs d'encastament de jardí d'infants i mai
no aprofundir en l'enteniment de la geometria i la matemÓtica. En els
nostres sistemes educatius no permetríem de cap manera que un alumne
d'escola secundÓria seguís ficant cubs on entren cubs i triangles on
entren triangles. Ningú podria considerar alfabetitzada a una persona
que no sigui capaš d'anar més enllÓ . Per˛ tolerem i promovem aix˛ en
un Órea crucial com la informÓtica.

La pedagogia basada en programari propietari pretén fer-nos creure que
l'aprenentatge informÓtic és seguir encastant cubs on sol entren cubs.
Per més habilitats que desenvolupem per a emplenar espais prearmats
amb continguts propis, seguirem lligats a un format aliŔ,
específicament, a un format inqŘestionable i immodificable.

Ensenyar l'?ús? de programari propietari en educació bÓsica és
condemnar als nostres nens i nenes a seguir jugant jocs
d'encastaments, a convertir-se en simples ?contingudistas? d'un format
prearmat i a fitar les seves capacitats creatives a les possibilitats
limitades de i per una eina que algú aliŔ (moltes vegades aliŔ al
propi país i regió) va dissenyar.

*AllÓ és on el programari propietari fomenta l'analfabetisme *Vegem:

    *

      Fita les possibilitats creatives dels nostres nens i nenes. Els
      obliga a usar cert nombre de tipografies, dibuixos, cÓlculs,
      regles prefixades des de fora. Els nens i nenes deuen adaptar-se
      a l'eina i no l'eina a ells. I una vegada que es van acostumar a
      aquest ús, retornar-los la capacitat de qŘestionar l'eina i
      modificar-la és una tasca molt més complexa.

    *

      Condemna a l'alfabetització iconogrÓfica. Si considerem que qui
      sols són capašos de comunicar-se a través de simbologia
      iconogrÓfica no són persones suficientment alfabetitzades, per
      quŔ promoure aquest tipus d'alfabetització limitada quan es
      tracta de programes informÓtics? És en la infantesa quan les
      potencialitats d'aprenentatge es desenvolupen més, i és allí on
      cal comenšar a treballar amb els llenguatges que constitueixen
      el nostre univers cultural. Sense dubte, en l'era de la
      informació digitalitzada, el programari és un llenguatge
      cultural cada vegada més imprescindible.

    *

      Educa a les nostres nenes i nens perquŔ siguin estrictament
      usuaris de determinades marques en comptes de ser actius
      participants en la construcció cultural i comunitÓria de
      programari.

    *

      Obliga a educar a les nostres nenes i nens en l'egoisme de ?*no
      compartir?*, a risc de convertir-se en delinqŘents per compartir
      jocs i programes amb els seus companys, família i comunitat i a
      ?*no investigar?* les eines amb les quals aprenen perquŔ no
      només es prohibeix l'estudi de les mateixes sinó que es castiga
      l'enginyeria inversa que es pogués fer sobre elles. Educar amb
      programari propietari ens obliga a esborrar amb el colze tot el
      que podem escriure amb la mÓ en termes de solidaritat, Ŕtica i
      drets i a reprimir la curiositat dels alumnes i alumnes per
      entendre ?com funcionen? els programes.

En un món on el codi és llei [2]
<file:///mnt/windows/projectes/web/opinio/analfabets.html#dos>, es
torna cada vegada més indispensable saber qui té la capacitat
d'escriure i comprendre aquestes lleis i generar aquestes
potencialitats a nivell local. Si eduquem amb programari propietari
difícilment aconseguirem en el futur una generació de ciutadans i
ciutadanes redactors i analistes del codi clau i estratŔgic en les
nostres vides i decisions, que facin aportacions substancials al
desenvolupament de la nostra regió. I encara pitjor, les lleis que
regulin les nostres activitats tant en espais virtuals com reals seran
escrites per una ?élite? d'elegits que tal vegada ni tan sols tinguin
relació amb la nostra localitat.

Si la nostra educació es basa en la iconografia, serÓ sempre
l'ordinador (més aviat, l'empresa que hagi programat el programari) el
qual domini les decisions d'una persona, incloent el que llegeixi i
escrigui, i no la persona la qual manegi el seu propi ordinador.

Acostumar als nostres nens i nenes a respondre a les opcions limitades
per un programa propietari els situarÓ eternament en el rol passiu de
consumidors i usuaris.

Els pa´sos en desenvolupament no poden donar-se el luxe d'invertir en
l'?*analfabetització? *de les seves generacions futures. Els programes
propietaris en educació ens condemnen irremeiablement a repetir
eternament el jardí d'infants.


    Perspectives i propostes

De moment, la perspectiva no pot ser més que pessimista.
Lamentablement la informÓtica s'ha convertit en una ciŔncia de difícil
accés per a la majoria de la gent. El comú dels ?mortals? no desitja
ni tan sols entendre quŔ és el que hi ha dintre d'aquesta caixa
misteriosa cridada ?CPU?, i molt menys enfrontar-se a una línia de
comandaments.

El mal produ´t per l'intens ús de programari propietari al llarg dels
últims deu anys serÓ difícil de remuntar, senzillament perquŔ la gran
majoria de la gent veu a la computadora només com una eina per a
realitzar accions específiques: navegar i buscar informació, enviar
missatges de correu electr˛nic o redactar textos. La possibilitat
d'usar la computadora com un instrument per a desenvolupar sistemes
queda redu´da exclusivament a professionals, quan existeixen
innombrables casos en els quals ciutadans i ciutadanes podrien usar la
potŔncia expressiva de les llengŘes informÓtiques per a resoldre
problemes, necessitats, construir art i tecnologies.

L'ús de programari propietari no només produeix una forma
d'acostumament que podria assemblar-se a una droga, sinó que fomenta
el facilisme i la comoditat. És normal que la gent prefereixi que la
?mÓquina funcioni sola? abans que seure's algunes hores a pensar com
funciona i per quŔ. La informÓtica s'ha convertit en una espŔcie de
torre d'ivori a la qual només accedeixen persones elegides. Les
empreses de programari propietari han facilitat la distribució massiva
de programari senzill i bÓsic en el seu ús, que no requereix massa
anÓlisi ni comprensió per part de l'usuari. I així com aix˛ és vist
per molts com una forma de ?/democratització/? de les noves
tecnologies, és més aviat una forma d'esclavitud dolša i confortable.
Confort que ens fa sentir immersos en una societat nova, la de les
xarxes de comunicacions, quan en realitat només estem elegint dia a
dia quin serÓ la forma més agradable de la nostra submissió.

ApelĚlar a l'ús de GNU Linux per una qŘestió de costos ja sembla ser
una obvietat. En pa´sos en vies de desenvolupament amb alt percentatge
de les seves poblacions per sota de la línia de pobresa, gastar diners
en caixes de llicŔncies de programari per a les escoles i
l'administració pública es converteix literalment en ?malversació de
fons públics?. Aix˛ és així perquŔ ja existeixen i són de públic
accés, una enorme quantitat de distribucions lliures que es poden
incorporar al sistema educatiu, fins i tot de desenvolupament
local[11]
<file:///mnt/windows/projectes/web/opinio/analfabets.html#onze>. Per˛
aquests avanšos tenen la seua contrapartida en els plans d'educació
que es plantegen des de les empreses de programari propietari,
disposades a realitzar donatius de llicŔncies per a mantenir el
monopoli que detenen, promovent una vegada més el facilisme i la
resistŔncia al canvi. Llavors, l'argument dels costos ja no ens
resulta suficient. Cal apelĚlar a la llibertat, valor que
lamentablement molts sacrifiquen per a ?reduir esforšos i costos?. No
hi ha comoditat que justifiqui sacrificar el dret a ?prendre part
lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i
a participar en el progrés científic i en els beneficis que d'ell
resultin?.[3]
<file:///mnt/windows/projectes/web/opinio/analfabets.html#tres>

Enfront d'aquesta perspectiva pessimista, algunes dades ens obren una
porta de sortida. Existeix en el món una enorme comunitat de
desenvolupadors de *programari lliure *que han aconseguit la major
construcció colĚlectiva de les últimes dŔcades. No obstant aix˛,
aquesta mateixa comunitat té enormes dificultats perquŔ la seva obra i
el seu missatge es dispersin i senten les bases d'una veritable
?alfabetització? informÓtica. La comoditat promoguda pel programari
propietari pot més que molts esforšos. El mÓrqueting d'aquestes
mateixes empreses és molt forta. I moltes vegades, les persones que
deuen prendre decisions polítiques no arriben a veure la magnitud
d'aquesta realitat.

És important divulgar les activitats, desmitificar i obrir els camins
a l'enorme quantitat de persones apassionades per l'art de les
llengŘes informÓtiques, hackers que han constru´t un moviment de
resistŔncia propi de la nova era, amb les seves estratŔgies i armes, i
que a poc a poc va soscavant el poder de les corporacions del
programari que pretenen imposar els seus motlles sobre l'educació
informÓtica i criminalitzen a qui lluiten per alliberar i compartir el
coneixement.

Si ens remuntem als comenšaments de la informÓtica, trobem programes i
tŔcniques que permetien a qualsevol persona resoldre problemes simples
a través de llengŘes com BASIC i altres que van ser populars en
importants sectors d'usuaris. Per˛ amb el córrer dels anys, les
multinacionals van fer cada vegada més complexos i professionals
aquests programes, van elevar els preus i els van treure de l'Ómbit de
l'usuari comú.

Más dades ens ajuden a ser optimistes: el programari lliure ja
concentra el 70% dels servidors web del planeta i permet sustentar una
enorme diversitat de llocs, informacions i coneixement en la xarxa,
llocs constru´ts amb llenguatge HTML que les persones s'apropien
fÓcilment i utilitzen per a publicar i editar lliurement.

Per˛ els servidors en general estan administrats per professionals de
la informÓtica. Ara ens toca bregar amb el desafiament més complex:
arribar als escriptoris i al sistema educatiu, per a *eradicar
l'analfabetització informÓtica de les nostres aules i lluitar pel
nostre dret a llegir i escriure el codi cultural de la nostra era. *

Un canvi possible podria arribar de la mÓ de diverses mesures
drÓstiques a tenir en compte:

    *

      eliminar l'ús de programari propietari del sistema educatiu (com
      a mínim del sistema educatiu públic),

    *

      fomentar una real alfabetització informÓtica per a docents,
      especialment per a aquells involucrats en Órees de ciŔncies dures.

    *

      promoure l'anÓlisi, estudi, millora i modificació dels programes
      per part dels alumnes i docents.

    *

      Promoure, sostenir i defensar la llibertat del coneixement en
      totes les Órees educatives.

En cas contrari, jugarem a les galledes de colors, d'aquí a l'eternitat.


    ReferŔncies

   1.

      ?Categorías de software libre y no libre?
      http://www.gnu.org/philosophy/categories.es.html

   2.

      Lawrence Lessig - ?El código? Taurus Digital ISBN 84-306-0428-6.

   3.

      Declaración Universal de los Derechos Humanos
      http://www.unhchr.ch/udhr/lang/spn.htm

   4.

      ?Intentando GNU/linux? Graciela
      Egurzawww.cignux.org.ar/egurza.htm
      <http://www.cignux.org.ar/egurza.htm>;

   5.

      ?De gurises, pingŘinos y ututos?, Juan Carlos Gentile y Mónica
      Gauvry http://www.cignux.org.ar/gentile.htm

   6.

      ?Hacia un aula con linux? Juan Heim y Silvia Iarmusch
      http://www.cignux.org.ar/heiniar.htm

   7.

      ?Por qué software libre? Diego Saravia
      http://www.cignux.org.ar/saravia.htm

   8.

      ?Uso de GNU Linux en la Escuela? Lugcos
      http://www.cignux.org.ar/rosquin.htm

   9.

      Carta de Cuzco
     
http://www.peru.cpsr.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=47&mode=nocomments&order=0&thold=0

  10.

      ?Introducción a la programación? Diego Saravia
     
http://bo.unsa.edu.ar/docacad/softwarelibre/articulos/perltut/perltut.html

  11.

      Ututo-e. Daniel Olivera
      http://netsys.com.ar/ututo/index-original.html

  12.

      Referencias Informe ICA.
     
Hipatia.http://bo.unsa.edu.ar/docacad/softwarelibre/articulos/ica/referencias.html

-----BEGIN PGP SIGNATURE-----
Version: GnuPG v1.4.3 (GNU/Linux)
Comment: Using GnuPG with Mozilla - http://enigmail.mozdev.org

iD8DBQFErq5oyrEQt/zLEbsRAg1WAJ91FnbBNMHgw8PLWJKoxoqANU9ccwCdH3e7
E5B3iJqBcxJUvEDaQ8G3NvI=
=MTId
-----END PGP SIGNATURE-----


		
______________________________________________ 
LLama Gratis a cualquier PC del Mundo. 
Llamadas a fijos y móviles desde 1 céntimo por minuto. 
http://es.voice.yahoo.com

-~--------------------------------------------------------------------~-

-~--------------------------------------------------------------------~-
         Compra o vende de manera diferente en www.egrupos.net